Realitat mediàtica dels MENA

Clara Adsuar Cortés

Els MENA són joves menors de 18 anys que marxen sols del seu país d’origen amb l’esperança de trobar un lloc millor on viure i treballar. La procedència ha anat variant al llarg dels anys i, tot i que en un principi la majoria procedia del Marroc, a partir de l’any 2006 s’ha anat detectant un augment d’adolescents que venen de països subsaharians com ara el Senegal, Ghana o Nigèria. El lloc de sortida sol ser el port de Tànger, i el d’arribada a la península, Algecires. El mitjà escollit és la pastera o les rodes dels camions i no porten cap documentació.

El fenomen de la migració dels MENA era desconegut fins fa poc a Espanya i arreu de la Unió Europea. A partir de 1997 es va començar a notar significativament tant pel nombre de nouvinguts, com per la problemàtica específica que presentaven. Durant l’any 2018, a l’estat espanyol en van arribar 14.526, que van ser distribuïts per tot el territori. Les comunitats autònomes que més MENA acullen, a més d’Andalusia, són el País Basc, Catalunya, Madrid i la Comunitat Valenciana. A Catalunya, el passat any 2018 van arribar uns 4.500 joves MENA. 

El primer contacte que tenen els MENA quan arriben és amb la policia, que els porta a les comissaries per a realitzar-los un escorcoll. Després, són traslladats als respectius centres socials, on comença el procés d’inserció social amb la rebuda i l’assignació d’un grup. La segona fase és la inserció competencial, durant la qual el jove rep formació, i finalment, l’última fase és la inserció laboral.

Quin paper tenen els Mitjans en aquest procés?

Els mitjans tenen un paper imprescindible per a la inserció d’aquests joves en la societat, però, publicant notícies amb intencions discriminatòries, llegides entre línies, el que aconsegueixen és totalment el contrari. Creen un estat de rebuig i odi cap aquests joves i provoquen que la societat tingui actituds xenòfobes.

Els mitjans no segueixen els codis deontològics quan publiquen articles i notícies sobre els joves MENA, ja que aquests són menors i malauradament s’està normalitzant aquesta pèrdua dels drets.

Criminalització no justificada vers els joves

Segons dades dels Mossos d’Esquadra, només un 18% d’aquests joves han comès algun delicte, però els mitjans segueixen elaborant un discurs criminalitzador. No es dona veu a aquests joves i se’ls atribueixen un seguit de conductes que no realitzen. Molts mitjans publiquen notícies on no hi ha més d’una font i la informació no ha estat contrastada amb la DGAIA, Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència. Vegeu aquí alguns exemples:

Bona actuació dels mitjans

Tot i la mala pràctica d’alguns mitjans, s’han fet cobertures sobre els MENA on donen veu a aquests joves i consciencien la població explicant el context, la situació i les diferents perspectives que presenten aquest tema, tal i com es pot veure a continuació:

Els menors immigrants també són infants

MENA són les sigles que els hi hem donat als Menors Estrangers No Acompanyats, però cal remarcar que abans que qualsevol altre adjectiu són menors, i com a menors tenen uns drets que cal respectar. Aquests drets estan recollits a la Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, Publicada en el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya, núm. 720/VIII, del 26 de maig de 2010. En destaco els següents articles:

En el Capítol IX. Publicitat i mitjans de comunicació social i espectacles:

Article 61. Imatges, missatges i objectes:

L’exhibició pública o la difusió d’imatges, missatges o objectes no poden ésser perjudicials per als infants o els adolescents ni poden incitar a actituds o conductes que vulnerin els drets i els principis reconeguts per la Constitució i per la resta de l’ordenament jurídic vigent.

Article 64. Mitjans de comunicació social:

Els mitjans de comunicació social que emeten o tenen difusió en el territori de Catalunya han de tractar amb una cura especial qualsevol informació que afecti els infants o els adolescents, evitant difondre’n el nom, la imatge o les dades que en permetin la identificació, quan apareixen com a víctimes, testimonis o inculpats en causes criminals, llevat del cas que ho siguin com a víctimes d’un homicidi o un assassinat; o quan es divulgui qualsevol fet relatiu a llur vida privada que n’afecti la reputació i el bon nom.

El Col·legi de Periodistes de Catalunya ho reflecteix així al seu codi deontològic. Posen l’accent en què són menors d’edat i en què s’ha de tenir molta cura amb el què s’explica i el llenguatge que s’utilitza quan es parla d’ells i elles.

Criteri 11. Protegir els drets dels menors:

Cal evitar difondre la identitat dels menors quan apareixen com a víctimes (excepte en supòsit d’homicidi i casos de segrestos o desaparicions), testimonis o inculpats en causes criminals. Aquesta consideració és especialment pertinent en assumptes d’especial transcendència social, com ara delictes sexuals, suïcidis, problemes referents a adopcions o fills de pares empresonats. A més, s’evitarà identificar contra la seva voluntat les persones pròximes o parents innocents d’acusats o convictes en procediments penals. Com a norma general, els menors no han de ser entrevistats ni fotografiats o filmats sense el consentiment explícit dels seus pares, tutors, mestres o educadors. Tampoc no és lícit al·legar la rellevància pública de familiars o persones pròximes per justificar la intromissió en la seva vida privada o l’explotació de la seva imatge.